dimecres, 31 d’octubre del 2007

Un mosso va matar el mico Pancho a l'advertir risc a la seva mirada miop


Els que aquell dissabte al matí van haver de parar el cotxe a la C-25 es van preguntar potser si el que estaven veient era de veritat. Pot ser que després arribessin a la conclusió que l'escena era rara, i que definitivament es preguntessin què dimonis estaven presenciant quan en plena carretera l'agent va aixecar la pistola i va matar el mico de quatre trets. Va passar el 20 d'octubre passat, i a més de deixar-ne parats uns quants va donar pas a un debat que encara no s'ha tancat. L'agent, un mosso d'esquadra, diu que el ximpanzé el va amenaçar, mentre que els propietaris de l'animal asseguren que el que el mosso va entendre per amenaça era només un símptoma de miopia. ¿Era necessari cosir-lo a trets?
Per començar, el policia va tenir la mala fortuna de descarregar la pistola sobre un animal que tenia nom de persona: Pancho. Feia més de sis anys que estava reclòs al Centre de Recuperació de Primats de la Fundació Mona a Riudellots de la Selva (Selva), i tot sembla indicar que era un ximpanzé dels bons. "Era molt tranquil. Sempre col.laborava amb els cuidadors, no es barallava amb altres ximpanzés i el seu interès principal era el menjar", va declarar la fundació després de l'incident. Tenia 18 anys i durant molt temps va ser un simi explotat, entrenat per representar-se a si mateix en anuncis publicitaris i pel.lícules de cine. I famós: un dels seus treballs més sonats va ser un anunci que va fer per a McDonald's. Un animal al qual ningú voldria fer mal.

MALALT DEL COR
¿Què va passar exactament aquell dissabte? Que algú va tancar malament la porta i per allà es van escapar tres simis. Marco, Charly i Pancho. El primer va tornar gairebé de seguida i al segon van aconseguir adormir-lo amb sedants, però Pancho va acabar desembocant a la C-25 i armant un embolic considerable. Els Mossos, que havien estat alertats, van decidir aturar el trànsit. Alguns van baixar dels seus cotxes i van començar a fer fotos. A l'interior del seu vehicle, Miquel Llorente es va preguntar què estava passant, així que va imitar els altres. Va sortir del cotxe, va avançar uns metres i es va quedar més estupefacte que tots. El problema era Pancho. El seu Pancho.
Llavors, els veterinaris de la fundació ja li havien disparat un dard sedant i esperaven que fes efecte. En condicions normals n'hi haurien disparat un altre, però havien d'extremar precaucions perquè Pancho patia del cor. El simi estava nerviós, i probablement els Mossos, també.

ABRAÇADES
Quan va veure arribar Llorente, l'animal es va llançar a abraçar-lo; finalment una cara coneguda. El cap d'investigació de la fundació diu que van estar així cinc minuts i que Pancho es va començar a calmar. El ximpanzé es va deixar anar i es va quedar una mica allà, sense fer res. "De sobte --recorda--, es va posar dret i va caminar cap a un mosso. Li vaig dir a l'agent que es tirés a terra, que no li faria res, però en lloc d'això va treure la pistola".
Que es posés dret, alcés els braços i ensenyés les dents el mosso ho va interpretar com un senyal d'hostilitat. Segons Llorente, Pancho era miop i havia de forçar la vista per veure-hi bé, i quan ho feia no podia evitar serrar les mandíbules i obrir la boca. Els mossos, a més, asseguren que el simi havia sacsejat un cotxe; la fundació assegura que va mirar a través dels vidres de diversos vehicles i poc més, i pregunta per què l'agent no es va limitar a disparar-li en una cama. L'agent diu que una vegada ferit l'animal s'hauria tornat més agressiu. Per això li va disparar quatre cops.

Font:El Periodico de Catalunya
Foto: Fundació Mona

Els temes de la setmana...del 29 d'octubre al 4 de novembre

Creieu que sentència dels autors de l'atemptat de l'11-M resoldrà tots els misteris que l'envolten?
Creieu que els països governats per dones funcionen en general millor?

Herois: Episodi 2x06 - "The Line"












Atenció! Aquest post pot contindre dades sobre la trama de la 2a temporada!
Hi poden haver spoilers!


Aquesta setmana ha estat poc rellevant, tot i que ens en duem una sorpresa al veure que la trama d'en Hiro al Japó del segle XVII sembla que ja no va tant rodada i que les coses se li complicaran una mica, sobretot des que el seu amic Kenzei ha descobert l'affaire que té amb Yaeko, és a dir, la filla del swordsmith ;) (Interpretat per l'actor Cary-Hiroyuki Tagawa, que l'hem pogut veure en pel·licules com memòries d'una Geisha, per exemple).

La Claire, per la seva banda, decideix amb la col·laboració d'en West, donar una lliçó a la prepotent cap d'animadores del CVHS, que no volia acceptar a la Claire a l'equip. Mentrestant, el seu pare, en Noah, fa de les seves per Odessa (Ucraïna). Allà interroga el que va ser el seu mentor i cap a la Companyia, per saber on són les pintures on en una de les cuals ell apareix assassinat. Al final, diguem que se surt amb la seva i no precisament usant l'haitià per esborrar la seva presència allà.

Mentrestant, en Bob li demana a en Suresh que injecti el virus mutat a la Mònica, la noia que té memòria adoptiva muscular. Evidentment en Mohinder no veu clar el fet d'investigar amb persones però en Bob sembla que li obliga amb bones maneres... Increïble el paper d'en Bob, ja que és el típic llop amb la poteta emfarinada per semblar un xaiet...Espero que en Mohinder sigui llest perquè aquest tipus el fa anar per on vol!

Mentrestant en Gabriel Grey va viatjant amb els bessons cap a USA..., i l'Alejandro es pensa que en Sylar es vol lligar a la germana...Però no és pas això...Si ell sabés amb qui estant viatjant...

També veiem que en Peter i xicota han arribat a Montreal a investigar el quadre que ell matiex va pintar...i allà troben informació de que algú l'esperava ja que troba una mena nota a nom seu...I també veiem que en Peter pot viatjar en el temps...Una habilitat interessant per tornar al passat oi?

I per fi arribem al misteri de la setmana...Què signifiquen els quadres que troben en Noah i l'haitià?




A mi em sembla veure un combat entre en Kenzei i en Hiro possiblement degut a que en Kenzei ara és el líder dels dolents al segle XVII, també veig un Mohinder amb el nas trencat disparant contra algú...Potser a en Noah, que mor degut a un tret al cap?
I també es veu una mà d'algú amb una proveta de laboratori...potser és en Bob quan li dona el virus mutat a en Mohinder perquè li injecti a la Mònica?
També em sembla veure en un quadre, a la Claire morta a les escales de l'institut (cosa que ja sabem que ha passat durant l'escarment que li han fet a la cap d'animadores). A més apareix una dona rossa intentant entrar en algun lloc(la misteriosa filla d'en Bob tal vegada?) O potser la Claire o la Nikki?
Bé, jo crec que aqui hi ha el tema de la setmana, no? :)

dijous, 25 d’octubre del 2007

Herois: Episodi 2x05 - "Fight Or Flight"


Atenció! Aquest post pot contindre dades sobre la trama de la 2a temporada!
Hi poden haver spoilers!


Bones a tots! Aquesta setmana, tot i alguns imprevistos, al final he pogut veure l'episodi 5 d'herois. I com està el tema...

La cosa més interessant per mi és, sense cap mena de dubte, la visita d'en Matt Parkman i en Nathan Petrelli al sr. Parkman (pare d'en Matt) a Philadelphia. Allà podem veure que sota l'aparença d'un inofensiu i refet home de mitjana edat, s'hi amaga un il·lusionista, un distorsionador de la realitat, que pot, a part de llegir ments, fer-te veure el que li vingui de gust. Amb això entenem qui li feia veure a en Nathan a ell mateix com un "home cremat", perquè la Molly el veu en els seus malsons, i altres coses inexplicables. En fi, d'una manera molt estranya, el que acaba aconseguint el pare Parkman és estimular prou el seu fill perquè sigui capaç no només de llegir ments, sinó de posar-se a la ment d'algú i intentar comunicar-s'hi telepàticament (fet que permet avisar a en Nathan que deixi de lluitar i surti de l'engany que li havia parat el pare Parkman).

Molt bé, per en Matt! De totes maneres. La gran pregunta és: El pare li fa això perquè vol que en Matt aprengui "millor" el seu poder? O realment es pensava que no s'en sortiria?

El debat està servit!

A més també apareix una misteriosa desconeguda...que pot "electrificar" amb les mans...Potser és la filla d'en Bob? i perquè vol trobar a en Peter? Treballa per la Companyia? Sembla que si...De moment no l'ha trobat però és una noia impulsiva...i amb males puces...i si no que li preguntin al pobre germà de l'actual nòvia d'en Peter...

Vinga a comentar!!

dimecres, 17 d’octubre del 2007

Herois: Episodi 2x04 - "The Kindness of Strangers"


Atenció! Aquest post pot contindre dades sobre la trama de la 2a temporada!
Hi poden haver spoilers!


Comença l'episodi amb el senyor Bennet observant el quadre on s'el veu mort a terra i a la Claire abraçada a un desconegut. Ja es de dia (suposem que aquesta nit no ha dormit gens) i amb aquesta informació, la seva sospita de que la seva filleta té un nou "amic especial" a Costa Verde pràcticament es troba confirmada. Aixi que això li deu recordar el que va fer amb l'anterior amic de la Claire, en Zack, i ja comença a pensar d'usar l'equivalent de "desmemoritzador de Men in Black" en forma d'haitià. Evidentment, la mare no en sap res, més preocupada per les excel·lències del seu gosset que de la seva familia. La claire nega qualsevol relació existent i el pare li insisteix que si coneix algu "el vol coneixer"...Tots ja sabem per fer-li què.
Durant el matí a l'intitut la Claire anava pensant en el que li va passar amb el seu amic Zack, que quan li van esborrar la memoria va perdre un amic. Suposo que no vol que això li passi amb en West i per això intenta inicialment rebutjar la cita que li proposa. Té por que el seu pare li faci alguna cosa. Al final, però, no ho pot evitar i queden per l'última cita aquella mateixa nit. I arriba l'hora de dinar.
Aixi que mentre estan dinant, la familia Bennet vol anar a fer els postres a "la casa del Ioghurt" o una cosa aixi. Però la Claire, recordant la cita amb en West, els comenta que ha d'anar a fer un treball a la biblioteca. Evidentment el pare sospita, aixi que deicdeix seguir-la pero a una distància prudencial. Prou distància per donar temps a la parelleta a marxar volant al tombar la cantonada del final del carrer dels Bennet, fet que desconcerta al pare encara més.
S'en van a festejar al famós cartell on hi ha les lletres "HOLLYWOOD", i allà, en West li vol demostrar a la Claire que si confia en ell, no la deixarà mai patir.
Al final, la Claire torna tardíssim a casa i busca l'excusa perfecte. Aixi que decideix mentir al seu pare dient-li que la desobeit. Pero no pel fet de tenir un xicot, sinó per entrar a formar part del grup d'animadores. Després de la sorpresa inicial, sembla que acorden un tracte: Ella pot fer-se animadora pero no pot sortir amb cap noi. De moment, sembla que ha sobreviscut al primer interrogatori.
I després del dia mogudet, apareix l'haitià informant el seu cap que cal que viatgin a Odessa (Ucrània). Quin empleat d'una empresa de fotocòpies no ha anat a Ucrania a un congrés de copisteria, oi? A veure que els hi diu a la familia...
Mentrestant, a la nit, la Molly continua tenint malsons. Més tard descobrim que qui els hi produeix és el pare...d'en Matt Parkman, que és una mena de lladre que el va abandonar de petit després de robar i fer mal a molta gent. En aquest moment vaig tenir un "deja-vu" de Lost, en la figura d'en John Locke i el seu malvat pare...Com enyoro a Lost...En fi, continuem...
En Nathan vol recuperar la seva familia (o això sembla) i comença per a fer una visita al cole privat on estudien els seus dos fills. Tant sols per a dir-los que li sap greu com han anat les coses i que canviarà. Es veu que vol fer costat a la seva mare doncs els insisteix que li demanin a la mare que la truquin a l'hospital. Sap que això la posarà contenta, suposo.
A tot això, la mare Petrelli, interrogada per en Parkman i el seu company a l'hospital, confessa inexpicablement l'autoria de la mort del sr. Nakamura. Però en Parkman sap que és inocent i ella, mentalment, li demana per favor, que ho deixi estar aixi. Li comenta mentalment que si continua investigant trobarà coses que han fet i que poden fer que no li recomana que les sapiga (sembla ser que pel seu propi bé). En Parkman parla amb en Nathan i li diu que sap que la seva mare és innocent i que no entèn com és que es declara culpable. En Nathan hi vol parlar per intentar converncer-la de que no ho faci però ella ja ha pres la decisió. Aixi que decideix parlar altre cop amb en Parkman i acorden treballar junts en la investigació. I queden per anar a casa d'en Nathan ja que reconeix els fragments de foto marcats amb el símbol d'en Kensei. I aqui arriba un moment esperat. Poder veure la foto dels dotze membres entre els que hi ha el sr. Nakamura, en Linderman, en Deveaux, el pare Petrelli (que curiosament es troba desenfocat a la fotografia i és irreconeixible), en Bob (el paio que ha contractat en Mohinder Suresh) i ... també a apareix el pare d'en Parkman. Moment estelar del capítol, efectivament!
Aixi que a l'arribar la Molly a casa, en Matt li demana que trobi al seu pare. I ella a l'intentar-ho...veu a l'home dels seus malsons. Ostres! Sembla que es molt dolent el sr. Parkman pare. ;) Però la Molly fa el cor fort al final i l'intenta localitzar i ho aconsegueix. EL que passa es que el pare Parkman també la pot veure mentre el busca i aconsegueix "capturar-la" i queda com en una mena de "coma" on mentalment crida a en Parkman fill perquè l'ajudi.

La Maya i l'Alejandro ananven viatjant amb el seu nou colega de fuga, un americà anomenat Derek, prop de la frontera entre Mèxic i els EUA quan de cop i volta troben el cos d'un home estirat enmig de la carretera. Estan a punt d'atrpellar-lo. Quan baixen per veure si és viu o mort, el giren i viem que és...ta-ta-tachán...en Sylar. Aquest home té una flor al cul! Després d'ésser atravessat per una katana al mig del pit i no tenir els poders de regeneració, la Candice el recull i el porta a operar per a curar-lo. I ell per agrair-li la mata. I ara, que representa que s'ha escapat d'on el tenien recuperant-se amb la Candice, el troben la Maya i l'Alejandro que precisament tenen poders i també els hi pot robar. Amb aquesta "potra" no li cal el programa informatic ideat pel doctor Suresh per a trobar "herois" ;) En fi, que el recullen i com que els diu que coneix el doctor Suresh (suposo que matar algú t'aporta com a minim que et puguis presentar com algú que coneixes a fons a la víctima), ja tenim un nou company de ruta cap a New York. Però durant el viatge es paren en una botigueta de carretera i en Derek veu el diari on apareixen la Maya i el seu germà que estant buscats per assassinat. I li comenta a en Gabriel Grey (nou "altrer ego" del nostre Sylar) que durant el viatge ha descobert que la Maya i l'Alejandro tenen poders i ja els vol obtenir. Aixi que en Gabriel vol fer creure a en Derek que cal trucar a la policia i mentre està distret el mata i el deixa allà. Aixi que cal que s'inventi una excusa per la cual en Derek no continui el viatge amb ells, aixi que, com a bon mentider, fa veure que en Derek els vol trair trucant a la policia i els convenç perquè creguin que ell els ajudarà a escapar. Aixi que ja tenim una nova víctima al curriculum d'en Sylar.
A casa d'els Dawson (els cosins d'en Micah), les coses van com poden ja que tenen problemes de diners i la cosina gran, una preciosa jove molt segura de si mateixa, fa el que pot per mirar de portar la seva familia endavant. Sabem que la jove, que es diu Mònica, ha fet les proves per a ser encarregada de l'hamburgueseria on treballa i que està força segura de si mateixa. El seu germà petit es veu que és un pinxo que li vol fer la punyeta a en Micah ja que sembla que no li agrada massa que visqui amb ells. Però l'atzar farà que el noi vulgui veure la lluita lliure que fan al canal per cable...la llàstima és que no té diners per a poder "comprar" l'emissió. Clar que té un cosí que "parla" molt amistosament amb les màquines...però ell encara no ho sap. I en Micah veu una possible manera de pactar una treva amb el pinxo del seu cosí. Aixi que la Mònica va a la feina, i comença a parlar amb una companya del fet que li aniria molt bé poder ser la encarregada per poder aixecar la seva familia, continuar els estudis, etc. I mentre està aixi despistada, veu que ha aconseguit fer sense adonar-sen una flor amb un tomàquet "tal i com havia vist uns segons a la TV aquell matí". Una altre heroina en potencia, la cosina d'en Micah...Llavors també observem com li rebutgen l'ascens precisament per la seva situació familiar, que creu el seu cap que la té massa absorvida i lligada. Aixi que trista, els porta el sopar a casa als nens i els troba veien la TV per cable. I es que resulta que en Micah havia fet de les seves amb el televisor per a poder veure el canal sense haver de pagar...I és allà quan sense massa interès observa una clau de lluita lliure que fa un dels combatents. I ja es veu a venir que amb la capacitat de reproducció de tècniques que té, si mai la de fer servir, que es preparin...
Curiosament, es veu que l'endemà ha de tancar la hamburgueseria, quan entren a robar. Aixi que pot fer servir la clau de lluita lliure i deixa KO al pobre lladre que fuig amb un bon cop i ben espantat. Suposo que amb això el seu cap li donarà la feina que li havia negat...

Només comentar un detall. Ja fa diversos episodis que quan en Nathan està sol i es veu en un mirall, es veu a si mateix com si estés cremat totalment (potser com a consecuencia de l'explosió atòmica?) Potser algú li està fent males passades psicologicament? Potser en Pare d'en Parkman? I qui deu ser el Pare dels Petrelli? Potser és en Kenzei?

Apa, a comentar!

dimarts, 16 d’octubre del 2007

Els temes de la setmana...del 15 al 21 d'octubre

Creieu que des de que la comissió per les incidencies de Renfe s'ha creat i establert a Barcelona funcionen millor les coses?

Felicitats a Juan José Millàs pel Premi Planeta i a Boris Izaguirre per ser-ne el finalista.

Canviem-ho! Tu hi tens molt a fer.


Sovint consumim massa i malament i malgastem els recursos, afectant el Medi Ambient.
Per això la setmana de TV3 d'aquest 2007 tractava aquest tema. Si tens un moment, passa pel web http://www.canviem-ho.cat/ i observa el que podries fer.

Tu hi tens molt a dir. Tu hi tens molt a fer.

Alguns consells que pots aplicar al teu dia a dia:

Dutxa't en lloc de banyar-te
Arregla les aixetes que gotegen
Vigila que les canonades no tinguin fuites
Renta amb aigua freda sempre que sigui possible
Bull només l'aigua que et calgui

Si baixes només 1º la potència de la calefacció reduiràs la factura fins a un 10%
Amb finestres de doble vidre evitaràs perdre el 50% de l’energia que s’hi escapa
Per ventilar la casa, amb 10 minuts de finestres obertes n'hi ha prou
Fes servir un termòstat programable per ajustar automàticament les temperatures
Porta dins de casa la roba adequada al temps que faci
A l'estiu, ventila la casa a primera hora del matí
A l'hivern, ventila la casa al migdia o a primera hora de la tarda
Neteja els filtres de l'aire condicionat. En reduiràs considerablement el consum
Instal·la cortines o persianes davant de finestres i balcons
Són preferibles diversos ventiladors que un aparell d'aire condicionat
A l'hivern intenta mantenir una temperatura de 20º a dins la casa

El transport de productes congelats és molt més costós que el dels frescos
Compra preferentment productes locals. Evitaràs generar CO2 en el transport
Disminueix la compra de productes d'usar i llençar
Utilitza mocadors, tovallons i les tovalles de roba en comptes dels de paper
Evita els productes amb grans embolcalls
Fruites i verdures, millor a granel que envasades
És preferible una ampolla de 1,5 litres que tres de 0,5 litres
Fabricar una sola llauna de refresc d'alumini genera moltíssim CO2
Modera el consum d'alumini; és un material molt difícil de reciclar
Fes servir la bossa de roba del pa

Tria electrodomèstics energèticament eficients, com els de classe A
No posis a la nevera aliments calents o tebis. N'augmentes el consum
No deixis encesos els llums d'habitacions o llocs de pas quan no hi ets
Apaga els llums exteriors de terrasses i entrades
Aprofita la llum natural de casa en lloc d'encendre els llums
No deixis els aparells elèctrics en stand-by
Estén la roba en comptes d'utilitzar l'assecadora
Fes servir bombetes de baix consum
Desendolla el carregador del mòbil quan el telèfon estigui carregat
Fes servir la rentadora o el rentaplats només quan estiguin plens
Deixa descongelar els productes unes hores abans de cuinar-los
Utilitza sempre que puguis el microones en lloc del forn convencional
Apaga l'ordinador quan marxis de la feina
Asseca't bé els cabells amb la tovallola i redueix l'ús de l'assecador
Escombra en lloc de fer servir l'aspirador
Assegura't que els electrodomèstics funcionen bé i fes-ne el seguiment
Modera la temperatura de la nevera. És l'electrodomèstic que gasta més

Camina o ves en bici per als desplaçaments curts
Fes servir el transport públic
Renta el cotxe a mà o amb una mànega en lloc d'anar a un autorentat
Escull el cotxe més eficient en el moment de comprar-lo
Vigila la pressió dels neumàtics del cotxe
Evita dur un portaesquís buit al sostre del cotxe
Conduir de manera agressiva dispara el consum de combustible
Intenta viatjar en tren en comptes de l'avió si la situació ho permet
El consum de carburant s'incrementa bruscament a partir de 90 km/h.
Usa biocombustibles en lloc de carburants de combustibles fòssils
Evita l'ús del vehicle en hora punta, quan el vehicle consumeix més

Reutilitza les bosses per anar a comprar
Recicla els residus orgànics. Pots fer-ne adob per a les plantes
No llencis a les escombraries els diaris vells. Van al contenidor blau
El vidre és 100% reciclable. El seu lloc és el contenidor verd
Els envasos de plàstic són molt contaminants. Van al contenidor groc
Els envasos en tetrabrick són els més costosos de reciclar
No malbaratis el paper. Reutilitza els fulls

dilluns, 15 d’octubre del 2007

Configurar Gmail a l'Outlook 2007 i Windows Vista

Bones!

Us adjunto unes petites instruccions que he fet per la Sara, que necessitava configurar el seu compte de Gmail a l'Outlook 2007 amb Windows Vista.

Espero que a algú li sigui d'utilitat.

Instruccions per a configurar el Gmail a l'Outlook 2007:

1.-Obrim Outlook 2007
2.-Fem Click a Herramientas/Configuración de la cuenta i llavors click a Nuevo…
3.-Esculls l' opció Microsoft Exchange, POP3, IMAP o HTTP, y fas click a siguiente.
4.-Afegeixes el teu nom, l'adreça de correu del Gmail, i escrius el teu password.

A la part inferior de la finestra marques l' opció Configurar manualmente las opciones del servidor o tipos de servidores adicionales , y lllavors fas click a siguiente.

5.-Esculls l' opció Correo electrónico de Internet, i click a siguiente.

Al camps corresponents, ingresses el següent:

-Servidor de correu entrante (POP3): pop.gmail.com
-Servidor de correo saliente (SMTP): smtp.gmail.com
-Nombre de usuario: introdueix aqui el teu nom d'usuari
-Contraseña: Afegeix la contraseña

Un cop tinguis tot això omplert, veuràs que s'activa el botó Más Configuraciones. Cal fer-hi click:

A la finestra que apareix, fes click a la pestanya Servidor de salida, i marques l' opció Mi servidor de salida (SMTP) requiere autenticación i també l' opció Utilizar la misma configuración que mi servidor de correo de entrada.
NOU! Editat abril 2008:
A la mateixa finestra, fas un click sobre la pestanya Avanzadas i on posa "Servidor de entrada (POP3):" cal que hi escriguis si no hi és el número 995.Actives també la casella Este servidor precisa una conexión cifrada (SSL). Ara, on posa "Servidor de salida (SMTP):" hi escrius el número 587 y seleccionas TLS com el tipus de conexió xifrada. i fas Click a Aceptar.

Quan es tanqui la finestra i tornis a la pantalla anterior, fas Click al botó Probar configuración de la cuenta…

Farà unes comprovacions i si tot va bé t'informarà de que tot ha estat correcte.
Finalment fas click a siguiente y finalizar.

Si no hi ha res més, hauria d'anar tot bé i t'hauria de funcionar. Si no, diga'm quin error et dóna o a quin pas no pots continuar o no saps què fer, ok?

dijous, 11 d’octubre del 2007

L'iGoogle, disponible en català

El servei de personalització de continguts informatius de Google, l'iGoogle, ha estrenat aquest dimecres 10 d'octubre, la seva interfície en català. Aquesta utilitat, que permet consultar en una mateixa pàgina diversos serveis informatius actualitzats, entre ells els titulars de l'AVUI.CAT, així com continguts d'oci, lleure i jocs, ha habilitat la possibilitat d'utilitzar la llengua catalana en els seus menús contextuals i en totes les eines de cerca, preferència i personalització. El servei iGoogle, que fins ara era accessible en idiomes com l'anglès i el castellà permet als usuaris triar entre més de 10.000 fonts de continguts d'arreu del món, entre els quals hi ha una bona representació de continguts catalans. Una altra novetat de l'iGoogle és la possibilitat de personalitzar el fons de pantalla a partir de diversos temes predefinits, com una platja o una parada d'autobús, amb la característica que aquests fons són dinàmics i canvien al llarg del dia reflectint els canvis horaris i meteorològics.

Font: Diari Avui

Senyores i Senyors (Discurs Inagural Fira Frankfurt)


Bones!

Recentment estem d'enhorabona! La cultura catalana és la convidada d'aquest 2007 a la fira del llibre de Frankfurt.

Com sempre, els de fora ens reconeixen abans que els que ho haurien de fer. En fi, un pas important, espero.

Doncs bé, un dels nostres escriptors de capçalera, el gran Monzó, el mag de les paraules, ens va regalar un discurs inoblidable, rodó, perfecte. Un text que val la pena llegir o escoltar si encara podeu trobar el fitxer multimedia pertinent.

De totes maneres, i esperant que no li faci res, no m'he pogut resistir a reproduir el text al blog perquè el pogueu llegir. Val la pena, us ho asseguro.

Gràcies, Quim!

Discurs:

Com que de discursos no n’he fet mai (i no sé si en sabria) els explicaré un conte.
El conte va d’un escriptor (un escriptor que sempre parla molt de pressa) a qui, un dia, li proposen de fer el protocol·lari discurs inicial de la Fira del Llibre de Frankfurt.
Això passa l’any que la cultura catalana n’és la convidada. Un any que pot ser, per exemple, el 2007. Abans d’acceptar l’encàrrec, l’escriptor en qüestió —català i, per tant, gat escaldat— dubta. Pensa: “I ara ¿què faig? ¿Accepto la invitació? ¿No l’accepto? ¿La declino amb alguna excusa amable? Si l’accepto, ¿què en pensarà la gent? Si no l’accepto, ¿què en pensarà també la gent?”
No sé com van les coses a d’altres països, però els asseguro que al meu la gent té tendència a pensar moltes coses, i a treure moltes conclusions. Si un dia expliques que, quan vas a cal sastre, l’home, mentre et pren les mides, pregunta:
“¿Cap a quina banda carrega vostè?”, i tu contestes que carregues cap a la dreta (o que carregues cap a l’esquerra), la gent treu conclusions. Si vas a la fruiteria i demanes pomes treu conclusions. Si demanes taronges també en treu.
Facis una cosa o facis l’altra —carreguis cap a la dreta o cap a l’esquerra, compris pomes o taronges— la gent té un alt nivell de clarividència. La gent és molt perspicaç i sempre dedueix coses, fins i tot ciutats que no són a cap mapa. Si fas un pas endavant, malament per no haver-te quedat quiet. Si et quedes quiet, malament per no haver avançat.
Però passa que l’escriptor en qüestió creu que no ha de demanar perdó a ningú per sentir-se part de la cultura que aquell any han convidat a Frankfurt; de manera que decideix acceptar. És evident que no l’hi proposaran pas —fer el protocol·lari discurs inicial— l’any que la cultura convidada a la Fira de Frankfurt sigui la turca, la vietnamesa o la n’gndunga. Així, doncs, diu que sí, que el farà, i tot seguit s’asseu a una taula, agafa un bolígraf i una llibreta i comença a rumiar què hi ha de dir.
Una mica, se sent perplex. Al llarg dels temps, la bonança de la història no ha estat al costat de la literatura catalana. Les llengües i les literatures no haurien de rebre mai el càstig de les etratègies geopolítiques, però el reben, i ben fort. Per això el sorprèn que un muntatge com aquest —la Fira de Frankfurt, dedicada a la gran glòria de la indústria editorial— hagi decidit convidar una cultura amb una literatura desestructurada, repartida entre diversos Estats en cap dels quals és llengua realment oficial (encara que n’hi hagi un i mig que ho proclamin sempre i
quan aquesta proclamació no molesti els turistes, els esquiadors o els repartidors de butà).
Per això té dubtes a propòsit de la invitació a Frankfurt. ¿De cop i volta el món s’ha tornat magnànim amb ells, quan n’hi ha tants que els volen perpètuament perifèrics? Recorda, a més, que, en un altre muntatge literari —més nòrdic i bastant més pompós—, ara fa poc més d’un segle (el 1904) el jurat del premi Nobel de literatura va premiar Frederic Mistral. Frederic Mistral no era català. Era occità. Però la referència serveix —no sols perquè alguns catalans i alguns occitans se senten a prop— sinó perquè el premi va molestar tant els puristes de la Nació- Estat (“Soyez propre, parlez français!”) que —mai més a la vida— cap literatura
sense Estat ha tornat a tenir un premi Nobel.
A més de la sensació de perplexitat, el personatge del nostre conte té una sensació de justícia. Potser “justícia” no és la paraula exacta. Alguna cosa semblant. Tot i que —com s’ha dit— als catalans els avatars polítics ens han anat d’una manera que no convida a gaire alegries, la literatura catalana és, clarament, una de les pedres fundacionals de la cultura europea. Cap literatura sense Estat d’aquesta Europa (que ara diuen que construïm entre tots), no ha estat ni és tan sòlida, tan dúctil i tan continuada.
¿Ha d’explicar tot això, en el discurs? Potser podria començar dient que la potència inicial que va fer que la literatura catalana tingués lloc preferent a Europa durant l’Edat Mitjana neix de Ramon Llull (Raymundus Lullus, Raimundo Lulio, Raymond Llull, Raymond Lully: com els agradi més). Ramon Llull era filòsof, narrador i poeta. Era mallorquí, d’aquesta Mallorca avui esdevinguda un ‘Bundesland’ geriàtricoturístic alemany. Nascut molt abans que els ‘tour operators’, els avions de baix cost i la ‘balearització’ dictessin les normes de vida d’aquelles costes, centennis abans de l’arribada de Boris Becker i de Claudia Schiffer, en ple segle
XIII Ramon Llull va estructurar una llengua travada i rigorosa, la mateixa llengua en la que, de manera vibrant i corrompuda, encara parlem i escrivim ara.
Però l’escriptor té altres dubtes. Ja que ha de parlar a Frankfurt, ¿ho hauria d’amanir amb detalls que poguessin interessar els germanoparlants? Hauria d’esmentar l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana, S’Arxiduc? ¿Hauria d’esmentar el senyor Damm i el senyor Moritz, cervesers de terres germàniques fundadors d’algunes de les marques de cervesa que els catalans encara bevem ara? És evident que, si ho fes, li dirien frívol, i això encara l’impel·leix més a ferho.
Ja posats, podria esmentar el senyor Otto Zutz, gran oftalmòleg —“diplomat a Espanya i Alemanya”— que ha acabat donant nom a una esplèndida discoteca de Barcelona i que, en vida, graduava la vista de molts barcelonins. D’alguns membres de la família del poeta Carles Riba, per exemple, segons es desprèn del que el seu nét —Pau Riba, també poeta i, a més, cantant— diu al text que acompanya el disc “Dioptria”.
Tampoc no sap si hauria de citar els més grans dels que han configurat el fil literari que ens du fins avui: Bernat Metge, JV Foix, Narcís Oller, Anselm Turmeda, Joan Brossa, Joanot Martorell, Llorenç Villalonga, Jordi de Sant Jordi, Jaume Roig, Josep Carner, Jacint Verdaguer, Isabel de Villena, Josep Maria de Sagarra, Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol, Joan Maragall, Eugeni d’Ors, Josep Pla, Joan Sales, Mercè Rodoreda... I ¿ho hauria de fer d’aquesta manera apilonada o els hauria d’esmentar per ordre cronològic? ¿O potser fóra millor no citar-ne cap?
Citar tots aquests escriptors (la majoria desconeguts pel món literari que es belluga per Frankfurt) ¿no farà que els assistents a la cerimònia d’obertura de la Fira del Llibre s’avorreixin de sentir noms que els sonen poc? ¿No farà que mirin el rellotge i pensin: “Quin rotllo, aquest home!”? Per això, doncs, decideix que no dirà cap nom (tot i que, de fet, ja els hagi dit en el mateix procés de descriure els dubtes sobre si els ha de dir o no). A més, segons ha llegit, a la mateixa Fira del Llibre hi haurà instal·lada una exposició que parlarà d’això. Encara que —siguem sincers— ¿quantes de les persones que assisteixin a aquest acte inaugural
visitaran després aquesta exposició amb un interès no merament protocol·lari? Siguem sincers i optimistes: ben poques. Tot i que es tracti d’una Fira del Llibre, i els escriptors més desconeguts haurien de ser els que més excitessin la set de lectura de les persones interessades a descobrir meravelles literàries, i no a seguir, simplement, el tam-tam comercial del que toca en cada moment.
Però, com més hi rumia, menys clar veu com hauria de ser el discurs. Ja que molta gent té del món una idea feta a partir de la geometria actual del poder políticocultural, potser podria explicar que, a Europa —esqueixat ja el llatí en llengües vulgars—, el primer tractat de Dret va ser el català “Consolat de Mar”, pel qual es van regir les relacions marítimes al Mediterrani. Potser podria afegir que alguns dels primers tractats europeus de medicina, dietètica, filosofia, cirurgia o gastronomia eren també escrits en llengua catalana.
Però, ¿tantes dades servirien gaire de res? ¿Què han dit altres escriptors en anteriors discursos inaugurals d’aquesta mateixa Fira? L’escriptor busca aleshores alguns d’aquests discursos inicials i els llegeix. Gairebé sempre, en tots aquests discursos hi ha una gran exaltació de la cultura pròpia, i veu clar que, sempre (en cada cas passa el mateix), a qui no pertany a la cultura exaltada tots aquests discursos li sonen distants, com la remor de l’aigua que va riu avall sense que hi parem atenció.
Són discursos a l’estil d’aquell que, durant la dictadura franquista, va fer a Nova York, a les Nacions Unides, el violoncel·lista Pau Casals. Va ser un discurs que va emocionar els catalans amb la mateixa intensitat que va deixar indiferents la resta d’habitants del planeta: “I am a Catalan. Today, a province of Spain. But what has been Catalonia?...”: “Sóc català. Catalunya avui és una província d’Espanya, però ¿què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us explicaré per què. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que
Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides...”
També veu que altres escriptors que han fet discursos inicials de la Fira del Llibre hi intercalen poemes. Potser ell també ho faci. Podria, per exemple, llegir aquell travallengua que, un dia (en una fenomenal paròdia de discurs militar), va recitar el grandíssim Salvador Dalí, com si fos la poesia més excelsa del món: “Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorts i becarics. Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellarics, camatorts i becarics”.
De fet, si el discurs és part d’un ritual i, com en tots els rituals, el que importa realment és la forma, el protocol, l’americana, la corbata (o l’absència de corbata), ¿importa gaire què s’hi diu exactament? ¿En una cerimònia religiosa feta en una llengua morta (una missa en llatí, per exemple), importa gaire que part dels fidels no entenguin el text? Encara més: ¿cal dir res en concret? Els polítics són grans malabaristes, i per això els seus discursos són exemplars: plens de paraulescomodins que, amb gran mestria —per quedar com a gent responsable—, apliquen en el moment just encara que, de fet, siguin fum i prou: lletres que formen síl·labes que formen paraules per cobrir l’expedient.
En un disc, aquest músic fenomenal que és Carles Santos va gravar fa anys una peça esplèndida que consisteix en una barreja de declaració d’amor i discurs de polític. És un text on les vacuïtats i les promeses han estat substituïdes per una repetició constant de la paraula “Sargantaneta”, adobada amb adjectius exaltats.
(“Sargantaneta” —“Sagrantaneta”— és el nom de la seva barca de pesca.) ¿No seria, doncs, un text ple de paraules-comodins, de “sagrantanetes”, el discurs ideal per un acte com el de la inauguració de la Fira del Llibre? Un text tan abstracte i tan buit que, sense canviar cap frase, es pogués utilitzar també per qualsevol altra mena d’acte: literari, esportiu, cinegètic o filatèlic. Que tant servís per presentar un nou llibre de poesia lírica com per inaugurar una línia ferroviària.
Un discurs tan ambigu que fos tot ritme —ritme, ritme!—, però que en el fons no digués res: absolutament res. Tot això és el que l’escriptor que sempre parla molt de pressa (i a qui un dia li proposen de fer el protocol·lari discurs inicial de la Fira del Llibre de Frankfurt) dubta si ha de dir o no. Dubta també si —si ho diu— els que l’escolten hi pararan gaire atenció. Dubta també si —si hi paren atenció— entendran gaire què vol dir.
Pensa també que, de fet, podria dir qualsevol altra cosa sense que en el fons canviés gaire res si, en tota la resta de detalls, compleix el cerimonial. Una de les particularitats més importants del qual cerimonial és, per cert, el temps. I això sí que ho té clar: quan arribi el moment d’acabar —el màxim de minuts estipulats són quinze— mirarà el rellotge [mira el rellotge] i dirà:
—Res més. Moltes gràcies. Bona tarda.
.............

Autor Text: Quim Monzó
Fotografia: REUTERS / ALEX GRIMM

dimecres, 10 d’octubre del 2007

Herois: Episodi 2x03 - "Kindred"


Atenció! Aquest post pot contindre dades sobre la trama de la 2a temporada!
Hi poden haver spoilers!


L'episodi d'aquesta setmana, jo diria que és el més fluix dels d'aquesta temporada. De fet, crec que coincideixo amb algunes persones que la qualitat dels episodis ha anat decreixent des del primer fins a aquest tercer. D'altra banda, hi ha persones que m'han comentat que els va agradar més el 2n episodi que el primer però que aquest últim tampoc els ha entusiasmat.

Sigui com sigui, què hem descobert en aquest epidodi?
Que la Candice que era la noia que treballava pel Linderman, és assassinada per en Sylar per robar-li el poder. Que en Bennet morirà segons ens diu un dels últims quadres de l'Isaak Mendez, que en Hiro enamorat de la filla del "sword-maker" no pot marxar del passat i decideix ajudar a en Kensei a ser l'heroi que està destinat a ser, i que en Peter Petrelli no li importa qui va ser sinó qui és ara (un delincuent de poca calada de Cork, Irlanda). Em deixo res? Ah, si: Que en West, el nou company de la Claire, pot volar i que s'enrotllen en aquest episodi.

Resumint: Dels 43 minuts de l'episodi, ens en podriem quedar amb 7, els necessaris per explicar el que he comentat abans en el ràpid resum del mateix. Cada cop trobo a faltar més a Lost...

Vosaltres no? Quines teories teniu? Va, comenteu... que esteu molt apagats... :)

dilluns, 8 d’octubre del 2007

Els temes de la setmana...del 8 al 14 d'octubre

Creieu que el pacte per l'habitatge és una bona mesura per solucionar el problema?

La comunitat internacional hauria de posicionar-se i actuar a Birmània per tal de que no es vulnerin els Drets Humans?

divendres, 5 d’octubre del 2007

Amsterdam transforma contenidors en miniapartaments


Tenen bany, cuina, parquet, finestres i balcons

I es que qui no s'adapta i es conforma es perquè no vol! Si jo moltes vegades he dit mig en broma: "Qualsevol dia m'en vaig a sota un pont, ho cobreixo una mica i m'instalo allà perquè tal i com està el mercat inmobiliari". I es que no se m'havia ocorregut que també puc "Okupar" un contenidor, com els joves d'Amsterdam.

Fora bromes, pot ser una bona idea per assolir habitatge assequible pels joves i no tant joves. Una solució que he cregut que valia la pena esmentar.

noticia:

"Quan els vaig dir als meus amics de Barcelona que visc en un contenidor, no em van creure". Patricia, de 22 anys, és una dels 1.500 estudiants d'Amsterdam allotjats en aquestes grans caixes metàl.liques de 12 metres per 2,5, concebudes per al transport de mercaderies. Estudia màrqueting i resideix a Bijlmermeer, una petita zona industrial del sud de la ciutat. Amuntegats en cinc pisos, els contenidors formen edificis com els altres, amb grans finestres i petits balcons. Al marge d'algun problema de soroll, Patricia es considera afortunada: "Per 250 euros al mes, calefacció i internet inclosos, tinc un lloc per a mi a Amsterdam, sense haver de compartir el bany ni la cuina".
El 2003, l'ajuntament de la capital holandesa s'enfrontava a una greu falta d'allotjaments per a estudiants. Més de 7.000 joves estaven en llista d'espera. Es va obrir un concurs per trobar solucions movibles i barates, i el 2004 Tempo Housing va ser una de les empreses que van proposar la vida en un contenidor. "Al principi hi havia escepticisme, però vam fer un prototip per convèncer la gent", explica Quinten De Gooijer, el seu director. "D'aquí a 10 anys, quan la ciutat vulgui que marxem, ho podrem carregar tot en camions i reconstruir-ho en un altre lloc, i fins i tot exportar els nostres productes", afegeix.
Molt sol.licitada a l'estranger, Tempo Housing es disposa a entregar a Nigèria un hotel de tres estrelles aixecat sobre el mateix principi. Comprats nous a la Xina, els contenidors són transformats en una fàbrica a prop de Hong Kong. Allà se'ls incorpora la cuina, el bany i les finestres, sense oblidar el parquet flotant ni l'aïllament de les parets. Cost per unitat: 13.000 euros a la sortida de la fàbrica, 15.000 euros amb el transport fins a Europa, 19.000 euros si se li sumen els elements exteriors --balcons, galeries i escales--, instal.lats a Holanda.

Cafè i supermercat
Una cambra d'aire separa cada pis, per aïllar-los més bé del soroll. En blocs de sis, els contenidors disposen de calefacció central de gas i d'un sistema de ventilació. Al peu dels allotjaments estudiantils s'han construït, amb el mateix material, un cafè, un supermercat i l'indispensable taller de reparació de bicicletes.
A l'altra punta de la ciutat, en un antic moll del port d'Amsterdam, contenidors blaus, blancs, vermells i taronges també alberguen estudiants. Al moll NDSM, temps enrere ocupat per drassanes, projectes alternatius i cibercafès en prenen el relleu. El lloc és magnífic, encara que la vida no està tan ben organitzada com a Bijlmermeer. Aquí no hi ha supermercat, ni pati interior per impedir els robatoris de bicicletes ni, sobretot, calefacció central. Norah, 20 anys, futura auxiliar de veterinària, es queixa del soroll i del fred hivernal en aquests allotjaments concebuts per a la universitat tecnològica de Leyde. "Però pel lloguer que paguem no ens podem queixar --relativitza--. Viure en un contenidor costa la meitat que una habitació a la ciutat".


Font: El Periodico

Multa de 156.000 euros a una dona dels EUA per compartir 24 cançons a la xarxa


Les discogràfiques volen "enviar el missatge" que descarregar música amb drets d'autor "no està bé".




Llegint aquesta notícia al diari, he pensat que seria d'interès general. A veure com arriba tot això a Europa i concretament a Catalunya.

Noticia:
Un jurat de Minnesota (EUA) ha multat amb 156.000 euros (222.000 dòlars) una dona per compartir 24 cançons a la xarxa, després d'una demanda presentada per la indústria discogràfica, informa avui a la seva edició digital el diari Duluth News Tribune.

El diari de Minnesota assenyala que l'advocat de les firmes discogràfiques nord-americanes Richard Gabriel ha assegurat que amb la demanda no pretén obtenir diners per als seus clients "sinó enviar un missatge" a la població.

Segons la sentència del jurat, Jammie Thomas, una mare soltera de 30 anys amb dos fills, va vulnerar els drets d'autor al compartir al lloc web KaZaa 24 cançons en arxius digitals.

Els demandants, Capitol Records Inc., Sony BMG Music Entertainment, Arista Records LLC, Interscope Records, Warner Bros. Records i UMG Recordings van recórrer a la seva empresa antipirateria Safe Net, que va trobar en aquell lloc web un usuari amb l'àlies Tereastarr que disposava el 21 de febrer del 2005 al seu ordinador de 1.702 cançons perquè altres usuaris les poguessin descarregar.

Milers de milions de pèrdues

Segons el rotatiu, Safe Net va descarregar arxius en què els drets d'autor corresponien a les gegants de la indústria discogràfica nord-americana. L'advocat ha assegurat als periodistes concentrats davant de la seu del tribunal: "El que apreciem més en aquest cas ha estat l'oportunitat d'exposar clarament els fets i les proves que hem recollit. Aquesta condemna envia el missatge, espero, que descarregar i distribuir les nostres gravacions amb drets d'autor no està bé".

Segons els advocats de la indústria discogràfica, la "pirateria musical" els ha causat milers de milions de dòlars en pèrdues. Als EUA, l'Associació de la Indústria de Gravació ha presentat almenys 26.000 demandes contra particulars que acusa de vulnerar drets d'autor per descarregar o compartir arxius digitals.

Segons la decisió del jurat, els membres del qual han rebutjat fer declaracions al Duluth News Tribune, Thomas haurà de pagar 9.250 dòlars (6.600 euros) per cada una de les 24 cançons que va compartir a la xarxa.


Font: El Periodico

dijous, 4 d’octubre del 2007

Com està el sistema educatiu a Espanya...


Aquestes respostes que us adjunto, tal i com m'han arribat en castellà, són d'alumnes de l'E.S.O a qüestions plantejades pels seus professors.

Potser són falses, no ho sé. Però les he trobat realment divertides. Espero que vosaltres també.

Quin nivell senyors ministres! ...Que n'aprenguin! (Que ens fa bona falta!)


-¿Cuántos continentes hay?
Unos 150, aunque no he estado en todos. Conozco el de Majadahonda y Alcobendas. De todas formas ahora se llaman Carrefour.


(uffff)


- ¿Qué tipos de ganado existen?
Ovino, bovino y guarrino
(Sí, y cerdino y puerquino...)


-¿Qué capacidad pulmonar media tiene el hombre?
Unos cinco mil litros.
(Este debía ser familiar del lobo que tiró las casas de los 3 cerditos)


-¿Quién fundó Atenas?
Atenas fue fundada por César octavo a gusto.
(cágate lorito...)

-Barroco:
Estilo de cosas hechas de barro.
(Como su propio nombre indica)


-Lenguas vernáculas:
Las que se hablan en las tabernas.
(Aaah, por eso no me entero de lo que hablan cuando voy a una taberna, yo creía que era por el jaleo, pero resulta que se trata de un idioma nuevo)


-¿Derivados de la leche?
La vaca.
(Si, la vaca deriva de la leche del toro)


-Estimulantes del sistema nervioso:
El café, el tabaco y las mujeres.
(Joder chaval, lo has clavao, y es que las mujeres te sacan de tus casillas...)


-Alfarero:
El que tiene un farol.
(Farolero: el que hace cosas de barro, o cosas barrocas)


-Marsupiales:
Los animales que llevan las tetas en una bolsa.
(Estos marsupiales son unos degenerados)

-Polígono:
Hombre con muchas mujeres.
(Pentágono 5 mujeres, Hexágono 6... y así sucesivamente)


-Comentar algo del 2 de mayo:
¿De que año?.
(Ahí, vacilando, que te los sabes todos desde 1576)

-Coleccionistas de sellos:
Sifilíticos.
(A saber por donde se meten los sellos los muy depravados, esos y los que coleccionan mariposas... los peores)


-Ave Cesar morituri te salutant:
Las aves de Cesar murieron por falta de salud.
(Estos gladiadores... ya decía yo que parecían algo maricas)

-Cogito, ergo sum:
Le cogí lo suyo.
(¿Y lo tenia grande?)


-Ecosistemas:
La tundra y la gaita.
(No te olvides de las castañuelas)


-Derivados de la leche:
El arroz con leche.
(Derivados del arroz, la leche con arroz)


-Sujeto de la frase (elíptico):
Epiléptico.
(y el pronombre tenía el parkinson)


-El arte griego:
Hacían botijos.
(Siglos de Arte resumidos en una puta frase)


-Países que forman el Benelux:
Bélgica, Luxemburgo y Neardental.
(Hombre,los holandeses tienen cara de simios pero no tanto)


-Cita organismos internacionales:
La OJE, "Boyes Caos", USA, USS y UNI,Policía, bomberos, Socorristas y cruz roja, La ITT y la olimpiada de México, FIFA, UEFA, EU, NASA y URSS.
(Los "Boyes Caos" es que son universales)


-Pediatra:
Medico de pies.
(Convencido toda la vida que eran pederastas y no pediatras)


-Trabajo y energía:
Trabajo es si cogemos una silla y la ponemos en otro sitio, energía es cuando la silla se levanta sola.
(Y fuerza es cuando se rompe la silla)


-Quevedo:
Era cojo, pero de un solo pie.
(Bufff, menos mal que nos lo has aclarado)


-Un gusano que no sea la lombriz de tierra:
La lombriz de mar.
(Si es que se lo han puesto a huevo)


-Un marsupial:
El chimpancé.
(Si, pero no cualquiera, solo los que llevan las tetas en una bolsa)


-El oído interno:
Consta de utrículo y dráculo.
(Contra la ignorancia... imaginación)


-¿Conoces algún vegetal sin flores?
Conozco.
(Y como me vuelvas a preguntar algo te parto la cara)


-Moluscos:
Son esos animales que se ven en los bares, por ejemplo el cangrejo.
(Y los calamares, que crecen en bocadillos)


-Ejemplo de reptil:
La serpiente "Putón"
(Si es que las visten como guarras)


-Monotremas:
Son mamíferos de forma humana, y son los monos.
(Que quede claro)


-Reptiles:
Son animales que se disuelven en el agua. Un reptil peligroso de España es el cocodrilo.
(Al lado de mi casa hay una charca con mazo de cocodrilos, plagaditos estamos en España oye. Y sí, los cabrones se disuelven como aspirinas)


-Volcanes:
En Mallorca está el Teide. El agua de mar se solidifica y sale por el cráter.
(Si, ese que esta al lado de los Pirineos. Salen hasta pulpos en las erupciones)


-Terremotos:
Son movimientos bruscos que se tragan a las personas.
(No me gustaría encontrarme por la calle con un movimiento brusco de esos)



-Arterias:
Son unos tubitos de plástico flexibles.
(Yo ya nací con marcapasos y todo)


-Mahoma:
Nació en La Meca a los cinco años.
(Ni te imaginas lo mal que lo pasó su madre al dar a luz, menudo cabezón tenía a los 5 años)


-Fósiles:
Son unos señores muy antiguos...
(En una excavación encontraron a un abuelo con boina solidificado)

...Son animales que se extraen de los grandes museos, como el de Madrid.

(Si es que plantas un fósil y crecen en cualquier sitio)


-¿Qué es una Encíclica?
Es un buque de hierro que flota en el mar.
(Es como el Papamóvil pero en barco)


-Animales polares:
Son la Osa mayor y la Osa menor.
(No te olvides de la constelación de Orión, menudo bicharraco)


-El sexto mandamiento:
No fornicarás a tu padre y a tu madre.
(Jodida iglesia, siempre amargando a la gente)


-Un cuadro de Velázquez:
Las Mellizas
(¡¡ !!)


-Minerales:
Son animales sin vida.
(Es verdad, ni se mueven ni na, son de aburridos estos animales...)


-Qué es la hipotenusa:
Lo que está entre los dos paletos.
(Si, entre el cenutrio y el pardillo)


-Dónde fue bautizado Jesucristo:
En Río Janeiro.
(Con Ronaldinho y Romario, menuda fiesta se pegaron)


-Napoleón:
Está enterrado en "Los Paralíticos", en París.
(Debe ser por lo de la mano tonta que tenía)


-Geografía:
En Holanda, de cada cuatro habitantes, uno es vaca.
(Las vacas hasta cotizan en la seguridad social, están muy avanzados)


-Religión:
Caín mató a Abel con una molleja de burro.
(Le costó, pero al final lo consiguió)


-El cerebelo:
Es el fruto del cerebro.
(Como mejor está es en zumo)



-Felipe II:
Nació por poderes en Valladolid.
(Por no decir por cojones)


-Quién inventó el pararrayos:
Frankenstein.
(Realidad y ficción ¿qué diferencia hay?)


-Insectos:
El paludismo es producido por la mosca "SS".
(Jodidas moscas nazis)


-¿Qué significa leucocito?
Como su nombre indica Leu significa animal, y cocito, pequeño.
(Obviamente, hay que ser tonto para no darse cuenta)


-Partes del tronco:
Ombligo, cintura y tetilla.
(La tetilla es un órgano vital para el ser humano)


-Anfibios:
De los huevos de rana salen unas larvas llamadas cachalotes.
(Mmmmh, cachalotes en las charcas... interesante)


-¿Quién fue Anibal?
Fue un jefe cartilaginoso.
(¡¡ !!)


-La conquista de Méjico:
Fue realizada por dos extremeños: Menéndez y Pelayo.
(¿o tal vez Ortega y Gasset?)

Llibres que he llegit i comentat

El retorn del professor de ballEl curiós incident del gos a mitjanitBogeries de BrooklynLa velocitat de la llumL'últim catóLa pell fredaEl Petit NicolàsLa PerlaLa crida del boscEl meu amic FriedrichSi això és un nenEl violí d'Auschwitz

La pell freda (Albert Sánchez Piñol)


Aquest llibre m'el va deixar el meu amic Pep Bruguera. I em va captivar des de la primera plana. Per fi un autor de ciència ficció en català, un autor esplèndid, que val la pena seguir. La novel·la t'atrapa entre les seves planes i no et deixa anar. Molt recomanable.

Sinopsi:
Quan el van desembarcar a la platja amb una xalupa, el va sorprendre que l'únic habitant de l'illa no sortís a rebre'l.
Però aviat descobreix que apareixen cada nit molts visitants misteriosos i amenaçadors. Des d'aquest moment, la seva vida -que haurà de compartir amb el brutal Batís Caffó i Aneris, la de la pell freda- es converteix en una lluita frenètica amb ell mateix i amb els altres, on es barregen els sentiments de rebuig i de desig, de crueltat i d'amor, de por i d'esperança.
La pell freda és una apassionant novel·la plena d'intriga i d'aventura que, alhora, ens fa viure íntimament els grans interrogants de la condición humana. Llegiu com comença:
"Mai no som infinitament lluny d'aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai serem absolutament a prop d'aquells qui estimem. Quan em vaig embarcar ja coneixia aquest principi atroç."


Albert Sánchez Piñol sorprèn per la capacitat literària de crear una història que el lector no podrà oblidar.
És difícil explicar aquesta novel·la. Com és difícil començar-la i no sentir-se arrossegat. Stevenson i Conrad no són gaire lluny. O Lovecraft.

Autor: Albert Sánchez Piñol
Editorial: La Campana

L´últim Cató, de Matilde Asensi


Ara deu fer 3 anys i escaig que vaig llegir-lo. El recomano a qui li agradin els llibres de misteris i enigmes, amb un rerafons històric més o menys versemblant en quant als excenaris on passen les coses i societats mistèriques encara en funcionament. De l'estil "Dan Brown" però millor realitzat al meu parer. És distret. Possible lectura de piscina/platja o vacances per refrescar la ment.

Sinopsi:

Lladres de relíquies, esglésies cristianes d’Orient i Occident,una germandat religiosa obscura i la Divina comèdia de Dant Alighieri són les claus d’aquesta trama fascinadora on el misteri i l’aventura s’apleguen al voltant de la Història.

A la ciutat del Vaticà, tancada entre còdexs al seu despatx de l’Arxiu Secret, la germana Ottavia Salina, paleògrafa de prestigi internacional, rep l’encàrrec de desxifrar els tatuatges estranys apareguts al cadàver d’un etíop: set lletres
gregues i set creus. Al costat del cos es van trobar tres trossos de fusta aparentment sense valor. Tots els indicis assenyalen, però, que pertanyen en realitat a la Vera Creu, la veritable creu de Crist.
Acompanyada pel professor Boswell, un arqueòleg d’Alexandria, i pel capità de la Guàrdia Suïssa vaticana, Kaspar Glauser-Röist, la protagonista haurà de descobrir què hi ha darrere la desaparició misteriosa de les relíquies d’esglésies d’arreu del món i viurà una aventura plena d’enigmes: set proves basades en els set
pecats capitals, de les quals Dant Alighieri i el Purgatori de la Divina comèdia semblen tenir les claus. Unes proves que els duran a set ciutats –de Roma a Antioquia, passant per Ravenna, Atenes, Jerusalem, Constantinoble i Alexandria– en un itinerari arriscat i emocionant per mirar d’esbrinar qui és l’últim Cató.

Autora: Matilde Asensi
Editorial: Rosa dels vents (català) Plaza & Janés (castellà)

Nou curs de SQL Server 2005 a preus especials per als colegiats.

Megatraining realitza dos cursos de SQL SERVER 2005... OCTUBRE 2007

MOC -2779: Implementing a Microsoft SQL Server 2005 Database
MOC-2780: Maintaining a Microsoft SQL Server 2005 Database
Els cursos son de 50 hores de formació, les places son limitades. El preu d'aquests cursos es de 350€.

Més informació.

Nou servei de formació continuada Microsoft Dynamics Axapta i Navision

El COETIC ha signat un acord amb INNOVA http://www.dylearn.com/ per oferir als seus col·legiats formació en MICROSOFT DYNAMICS NAVISION i AXAPTA. Els col·legiats tenen un 30% de descompte del preu de mercat. Hi ha una gran manca de professionals en aquest sector dels ERP's.

Brownie amb nous

Ingredients:

- 150 g de xocolata extra negra
- 100 g de mantega
- 2 rovells d'ou
- 25 g de sucre
- 2 clares d'ou
- 40 g de sucre
- 30 g de farina
- 70 g de nous


Preparació

Foneu la xocolata en un bol al bany maria. Quan estigui a punt, afegiu la mantega desfeta i remeneu-ho bé.
A continuació, poseu els rovells d'ou i una mica de sucre en un bol i bateu-los. Per una altra banda, munteu les clares amb el sucre. Després, barregeu les clares muntades amb els rovells, afegiu-hi la xocolata fosa, les nous trinxades i la farina. Remeneu-ho bé fins a aconseguir una massa homogènia. Tot seguit, unteu un motlle cilíndric amb mantega i poseu-lo en una plata per anar al forn. Aboqueu-hi la massa del browni a dins i cobriu-ho amb nous. Deixeu-ho coure al forn a 200 graus durant 15 minuts. Finalment, desemmotlleu el brownie i emplateu-lo amb cura.

Font: Programa Cuines
Cuiner: Xavier Canal
Restaurant: Pastisseria Canal
Adreça: Calvet, 15 i Muntaner, 566
Població: Barcelona
Telèfon: 93 209 59 17

Pollastre amb soja xinesa

Ingredients:

- 4 pits de pollastre
- 500 g de soja fresca
- 2 pastanagues
- 100 g de fècula de patata
- 1 ou
- 15 g de gingebre
- 1 gotet de vinagre
- oli de gira-sol
- sal


Preparació

En primer lloc, talleu els pits de pollastre a tires molt fines i poseu-les en un bol. Afegiu-hi un ou, fècula de patata (o de blat de moro) i sal.
Barregeu-ho tot fins que la carn estigui ben compacta. Fet això, fregiu el pollastre en una paella amb oli de gira-sol ben calent. Quan la carn hagi agafat un color blanquinós, ja la podreu treure del foc i reservar-la. En una paella amb l'oli ben calent, daureu-hi un gra d'all picat (prèviament macerat en oli) i el gingebre, també tallat petit. Salteu-hi després la pastanaga tallada a tires, la soja fresca i el pollastre. Rectifiqueu-ho de sal i tireu-hi una mica de vinagre, que traurà el punt amarg de la soja. Uns minuts després ja podreu servir-ho.

Font: Programa Cuines
Cuiner: Josep Maria Kao
Restaurant: Shangai
Adreça: Bisbe Sivilla, 48 / Rambla Nova, 31
Població: Barcelona / Tarragona

Arròs a la cubana amb tempura

Ingredients:

- 300 g d'arròs bomba
- 1 escalunya
- 100 g de mantega salada
- 100 g de parmesà
- 700 ml de brou vegetal
- 200 ml de rovells d'ou
- sal, aigua
- 2 plàtans
- oli de gira-sol
Per a la tempura:
- 50 g de bleda vermella
- 20 g de mitzuna
- 50 g de ficoide glacial
- 80 g de farina de tempura
- aigua i oli de gira-sol


Preparació

Sofregiu l'escalunya picada, que haureu tingut en remull durant dues hores, en un cassó amb mantega.
Quan agafi una mica de color, afegiu-hi l'arròs i deixeu-lo coure fins que comenci a daurar-se. Tot seguit, aboqueu-hi el brou i deixeu-ho coure tot junt durant 12 minuts. Un cop cuit, rectifiqueu l'arròs de sal i pebre i afegiu-hi el parmesà ratllat, retireu-lo del foc i remeneu-ho. Finalment, poseu l'arròs en un plat i deixeu-lo refredar a la nevera fins que qualli. Mentrestant, deixateu els rovells d'ou amb una mica d'aigua, saleu-los, aboqueu-los en un motlle per glaçons i deixeu-ho al congelador fins que es congelin. A continuació, poseu un motlle cilíndric en un plat i ompliu-lo fins a la meitat amb l'arròs. A sobre, poseu-hi un glaçó de rovell d'ou i acabeu d'omplir el motllo amb més arròs. Premseu-ho bé. Deixeu-ho coure al forn durant 10 minuts a 180 graus. Seguidament, barregeu la farina de tempura amb una mica d'aigua freda i remeneu-ho bé. Arrebosseu les verdures amb aquesta barreja i fregiu-les en una paella amb oli de gira-sol. I ja per acabar, emplateu l'arròs, desemmotlleu-lo i poseu-hi per sobre les verdures. Podeu guarnir el plat amb unes xips de plàtan.

Font: Programa Cuines
Cuiner: Ramon Freixa
Restaurant: El racó d'en Freixa
Adreça: Sant Elies, 22
Població: Barcelona
Telèfon: 93 209 75 59

dimecres, 3 d’octubre del 2007

Formentera, el paradís de les pitiuses


Recentment amb la meva parella hem anat de vacances a l'illa de Formentera. Aquest paradís que he acabat de descobrir, ha aconseguit una cosa que feia molt de temps que cercava: la desconnexió absoluta de la meva feina de programador informàtic, que moltes vegades m'absorveix fins i tot en estones que no estic pròpiament en horari laboral.
Per arribar a l'illa només hi ha una opció: Per mar. Ja sigui en ferry, en veler o vaixell recreatiu particular o si ets en David Meca, nedant ;)
Nosaltres vàrem arribar-hi amb ferry des de Eivissa (uns 35 minuts de trajecte) i ens va fer molt bon temps tots els dies que hi vàrem passar.
Ens vàrem allotjar a Can Rafalet, un hostal molt pintoresc (potser una mica car) però molt maco situat al nucli habitat de Es Caló de Sant Agustí. Nota pels malalts de tele: "No disposa de TV a les habitacions". Però poder escoltar el trencar de les onades i veure la lluna plena damunt la costa des de l'habitació no té preu. Almenys per mi.


L'estada va ser molt tranquila, i les platges i els paisatges són preciosos, paradisíacs. Vàrem menjar molt bé (excepte un dia que vàrem anar a un restaurant anomenat El molí de la Sal. No hi aneu, és car i tampoc és res de l'altre món).
La gent també és molt maca i pràcticament tots els que són d'allà parlen perfectament el català (cosa que malauradament no puc pas dir de la ciutat d'Eivissa.)
Recomano fer una petita excursió des de la platja de Ses illetes fins al que s'anomena Es pas. Si aneu amb alerta i el temps i la prudència us ho permeten, val la pena que arribeu una mica més enllà d'Es Pas, fins a l'illa de S'espalmador, on trobareu platges verges i una zona on us podreu fer banys de fang (Recordeu la pel·lícula Lucía y el Sexo?)
També recomano visitar el Cap de Barbaria, Cala Sahona, Platja de Llevant (a l'altra banda de Ses illetes), el far de la Mola, i una mica l'illa en general ja que tot està molt bé. Cal anar a fer un toc a la Fonda Pepe de Sant Ferran de Ses Roques, mític lloc hippie de tots els temps. També visitar la capital, Sant Francesc Xavier, així com la Fira de la Mola, on els hippies més autèntics tenen les seves paradetes els dimecres a la tarda i els diumenges tot el dia.

Formentera és senzillament especial. Val la pena, feu-me cas.

Us he adjuntat alguna foto per fer-vos una mica de dentetes.

Amanida de pasta fresca amb llagostins i pesto

Ingredients:

- 325 g de pasta fresca
- 8 cues de llagostins
- 1 gotet d'oli d'oliva
- vinagre
- 1 cullerada de pinyons
- un ramet d'alfàbrega
- 80 g de formatge de Parma
- sal i pebre
- 1 gra d'all
- 2 filets d'anxova
- "lollorosa", "lollorosa" verda, "radicchio" i escarola
- oli d'oliva


Preparació

En primer lloc, bulliu la pasta fresca amb aigua i sal uns 2 minuts, així us quedarà al dente.
Mentrestant, comenceu a preparar el pesto. Agafeu l'alfàbrega (prèviament escaldada i després refrescada amb aigua i gel perquè mantingui el color) i poseu-la al pot de la batedora. Tireu-hi 2 grans d'all, els pinyons, 2 filets d'anxova, parmesà ratllat i cobriu-ho tot amb oli d'oliva. Tritureu-ho. Pel que fa a l'amanida, salpebreu la barreja d'enciams i amaniu-la amb oli d'oliva i vinagre. Escorreu la pasta fresca i amaniu-la amb el pesto. Finalment, serviu la barreja d'enciams amb la pasta i amb les cues de llagostí prèviament saltades.

Font: Programa Cuines de TV3
Cuiner: Joan Piqué
Restaurant: Ruccula
Adreça: World Trade Center Barcelona
Població: Barcelona

Albergínies amb feta, ruca i tomàquets secs

Ingredients:

- 2 albergínies
- 50 g de tomàquet sec italià
- 30 g de ruca
- 80 g de feta
- 1 gotet de vinagre de Mòdena
- oli d'oliva suau
- sal Maldon
- oli d'oliva verge
- sal


Preparació

Feu bullir una mica d'aigua amb farigola en un casssó.
Quan arrequi el bull, tireu-hi els tomàquets secs, aparteu-ho del foc i deixeu-ho infusionar durant 6 hores. Després, eixugueu els tomàquets amb paper absorbent. Tot seguit, confiteu els tomàquets en un cassó amb oli i unes herbes durant dues hores procurant que la temperatura no superi els 80 graus. Mentrestant, poseu el vinagre de Mòdena en un cassó i deixeu-lo reduir fins que tingui una textura de caramel. A continuació, talleu les albergínies a làmines fines, poseu-hi una mica de sal per sobre i espereu que deixin anar l'aigua. Després, fregiu-les en una paella calenta amb oli fins que estiguin dauradetes i deixeu-les sobre el paper absorbent. I ja per acabar, emplateu les albergínies al fons del plat, poseu-hi el tomàquet confitat i les làmines de feta a sobre i cobriu-ho tot amb ruca. Amaniu el plat amb una mica d'oli i sal Maldon i guarniu-lo amb la reducció de vinagre de Mòdena.

Font: Programa Cuines de TV3.
Cuiner: Facundo de la Rúa
Restaurant: Cheeseme
Adreça: Plaça Jacint Raventós-Argenteria
Població: Barcelona
Telèfon: 93 319 59 31

Humus, guacamol i babaganuix (Les preferències de la Montserrat...)

Ingredients:

Per a l'hummus:
- 200 g de cigrons
- suc de llimona
- 1 cullerada de tahina
- oli de sèsam
- sal, all, pebre negre
Per al guacamol:
- 4 alvocats
- 1 cullerada de ceba tendra picada
- 1 cullerada de tomàquet vermell picat
- julivert picat
- gotes de Tabasco
- oli d'oliva verge i sal
Per al babaganuix:
- 2 albergínies
- 2 cullerades de ceba picada
- tahina
- oli de sèsam
- sal, all
- pa de pita

Preparació

Per fer l'humus, poseu a la Thermomix els cigrons bullits, la tahina, l'oli de sèsam, l'all picat, la sal, el pebre i el suc de llimona i tritureu-ho.
Per fer el guacamol, en un bol aixafeu amb una forquilla els alvocats pelats. Tot seguit, afegiu-hi el suc de llimona, el tabasco, la ceba tendra picada, el julivert picat, l'oli, la sal i remeneu-ho tot bé. En l'últim moment, afegiu-hi el tomàquet tallat a daus molt petits i remeneu-ho suaument. Per fer el babaganuix, poseu a la Thermomix l'albergínia cuita al forn i pelada, l'all picat, la tahina, la sal i la ceba picada i tritureu-ho. I ja per acabar, serviu l'humus, el guacamol i el babaganuix en tres bols, amaniu-los amb una mica d'oli i acompanyeu-los amb pa de pita.


Font: Programa Cuines de TV3
Cuiner: Josep Santiago
Restaurant: Cuines de Santa Caterina
Adreça: C/ Francesc Cambó, interior mercat Santa Caterina
Població: Barcelona
Telèfon: 93 268 99 18

Falafel (Cuina àrab)

Ingredients:

- 250 g de cigrons cuits
- 1 ceba mitjana
- 1 gra d'all
- julivert
- coriandre
- comí
- canyella en pols
- 1/2 bitxo remullat o harisa
- 1 culleradeta de pebre vermell picant
- 1 culleradeta de pebre negre
- 2 culleradetes de llevat en pols
- sal
- oli


Preparació

Per a preparar la pasta de falafel, poseu en un bol el puré de cigrons i tots els condiments.
Després, la ceba picada, l'all trinxat, el julivert, el coriandre, el comí, la canyella en pols, 1/2 bitxo remullat, pebre vermell picant, pebre negre, el llevat en pols i la sal. Barregeu-ho ben barrejat, tapeu-ho amb un drap i poseu-ho una hora a la nevera perquè la pasta agafi consistència. Passat aquest temps, doneu a la pasta forma de croquetes de falafel i fregiu-les en oli calent uns 30 segons per banda. Reserveu-les sobre paper absorbent. Ja per acabar, serviu el falafel amb enciam, tomàquet i ceba i amb salsa tahira. Aquesta salsa de sèsam la podeu comprar en una botiga de productes àrabs o bé la podeu substituir per iogurt cremós barrejat amb una mica de crema de llet i amb pebre negre.

Font: Programa Cuines de TV3
Restaurant: El celler del roser

La velocitat de la llum de Javier Cercas



La velocitat de la llum va ser el primer llibre que em vaig llegir d'en Javier Cercas. M'el va regalar la meva parella, l'Elena. I em va captivar des del primer moment. Recordo, tot i que fa més un any que m'el vaig llegir, que els personatges, complexos i elaborats, em van interessar i que em costava deixar de llegir per a fer altres coses. Molt recomanable.

Sinopsi:
Aquesta és la història d’una amistat, una amistat que comença el 1987, quan el narrador, un jove aspirant a novel·lista, viatja a una universitat del Mig Oest nord-americà i coneix a Rodney Falk, el seu company de despatx, un excombatent del Vietnam esquerp i inaccessible, iradament lúcid i corsecat pel secret del seu passat. Però aquesta és també la història d’una experiència radical en l’abisme indesxifrable del mal i la culpa, que el propi narrador només aconseguirà entendre i assumir anys més tard, com en una fulguració, quan conegui l’èxit i el que aquest té de corrupció insidiosa. A aquelles alçades la figura imprecisa de Rodney i la seva història devastadora acabaran imposant-se-li amb la força d’allò que és necessari, com un emblema de la seva pròpia història i tal vegada de la condició humana. Amb una escriptura d’enganyosa transparència i una trama que sense treva atrapa al lector, La velocitat de la llum indaga en la nostra il·limitada capacitat de fer mal, en la infinita estupidesa de la guerra i en la infinita estupidesa de l’èxit, però sobretot en el poder de la literatura per enfrontar-se a la realitat i exorcitzar els dimonis

Amanida de ruca amb compota de peres

Grau de dificultat: Baix
Preu: Baix
Temps d'elaboració: entre 30 minuts i 1 hora

Ingredients:

- 4 peres blanquilla
- 50 g de ruca
- 50 g de cansalada
-formatge parmesà
- vinagre de Mòdena
- 100 g de sucre
- una nou de mantega

Preparació

Per començar, reduïu en un cassó el vinagre amb el sucre.
Per fer la compota de pera, poseu en una paella la pera tallada a trossos i una mica de mantega i no deixeu de remenar-ho. Quan estigui cuita, poseu-la en un bol i tritureu-la amb el túrmix. A continuació, sofregiu la cansalada tallada a daus petits en un cassó sense oli. Finalment, en un bol, barregeu la ruca amb la cansalada i el seu propi oli. I ja per acabar, emplateu l'amanida de ruca, poseu-hi el parmesà i la compota al voltant i salseu-ho tot amb la reducció de vinagre.


Font: Programa Cuines de TV3
Cuiner: Xavi Garmendia
Restaurant: Mariona
Adreça: C/ Amigó, 53
Població: Barcelona
Telèfon: 93 201 18 30

Herois: Episodi 2x02 -"Lizards"



Atenció! Aquest post pot contindre dades sobre la trama de la 2a temporada!
Hi poden haver spoilers!


En Marc ha fet unes reflexions molt interessants que, amb el seu permís, us trasmeto perquè crec que valen molt la pena.

En quant a l'episodi, vaig trobar que va baixar força el nivell respecte l'anterior. Si més no, hi ha dues coses interessants...

1. LLigat amb el que comentava ahir: Per mi, continua apuntant a que l'assessí és en Peter. Aquesta vegada utilitza invisibilitat i força sobrehumana, habilitats que té en Peter. Pot ser que sigui un Peter del futur, o, com diu en David, no està clar que la història que veiem d'en Peter sigui concurrent amb la de la resta de personatges.

2. S'apunta a que en Kenzei és un antepassat dels Petrelli, per dos motius
a. La mare Petrelli diu que el símbol (que utilitza en Kenzei) pertanyia a la companyia d'advocats del seu marit.
b. Té la mateixa habilitat que la Claire... curiós, no? Tenint en compte que la Claire és una Petrelli, clar. Tindria sentit, doncs, que la Claire heredés aquesta habilitat.

I ara ja faig un pas més, i lligo amb el que deia ahir en David: I si en Kenzei resulta ser el pare d'en Peter i en Nathan? Podria ser que estés viu gràcies a la seva habilitat de regeneració. I si és ell l'assassí?


Què hi dieu?

Amanida de conserves i hummus

Preu: Baix
Temps d'elaboració: entre 30 minuts i 1 hora

Ingredients:

Per a l'amanida:
- 1 pot d'espàrrecs
- 1 llauna de tonyina
- 1 llauna de blat de moro
- 1 llauna de carxofes
- vinagre, oli, sal i pebre
- enciam (opcional)
Per a l'hummus:
- 1 pot de cigrons de 250 g
- 1 cullerada de sèsam torrat
- 1 tasseta d'oli d'oliva
- suc de llimona
- sal i pebre (opcional)

Preparació

Per fer l'amanida, poseu en un bol l'enciam, els espàrrecs tallats a trossos, les carxofes, el blat de moro i la tonyina.
Amaniu-ho tot amb una vinagreta que fareu barrejant oli, vinagre, sal i pebre. Per fer l'hummus, poseu a la Thermomix els cigrons, el sèsam, l'oli, el suc de llimona, la sal i el pebre, fins a aconseguir una massa ben fina. I ja per acabar, serviu l'amanida en un plat i l'hummus en un altre.


Font: Programa Cuines de TV3
Cuiner: Quim Marquès
Restaurant: El Suquet de l'Almirall
Adreça: Passeig Joan de Borbó, 65
Població: Barcelona
Telèfon: 93 221 62 33

dimarts, 2 d’octubre del 2007

Brooklyn Follies



El llibre Bogeries de Brooklyn de Paul Auster és un llibre senzill i complex alhora, depèn de la lectura que en faci el lector.
És un llibre íntim i sensible, personal i amb força. Un llibre que et fa venir ganes de viure, de riure i de plorar, que no et deixa indiferent.
Una novel·la totalment recomanable a tots els lectors. Us asseguro que us agradrà.

Sinopsi:
En Nathan Glass té seixanta anys. I tot i un divorci, un càncer en estat avançat, una llarga carrerra en una companyia d'assegurances a Manhattan i un estrany sentiment de solitud, no han impedit que es disposi a afrontar l'últim tram de la seva existència amb una certa serenitat, motiu pel qual ha decidit traslladar-se a Brooklyn. Aviat, en el dia a dia, queda fascinat pels costums dels habitants del barri i, seduït per l'encant d'un cambrer, decideix escriure un llibre en el qual consignarà els seus records, els oblits, les mancances del seu estil, les grans o petites històries que ha viscut al llarg dels anys, però també les històries de la gent que s'ha creuat en el seu camí.

De sobte, però, un matí de primavera aquest llibre titulat Bogeries de Brooklyn pren un canvi de rumb. El 23 de maig de l'any 2000 en Glass topa amb el seu nebot, en Tom Wood, de qui feia temps que no sabia res, i que treballa en una llibreria del barri –una situació molt distant de la brillant carrera acadèmica que havia començat l'última vegada que l'havia vist. Així, de cop, tots dos reprenen la seva història, compartint les seves emocions, les seves febleses, els seus destins, i també, o sobretot, el somni conjunt d'una vida millor a l'Hotel Existència, lluny de les realitats insuportables del món modern.

Amb Bogeries de Brooklyn, el sempre sorprenent Paul Auster ha escrit el que és la seva novel·la més càlida, un himne commovedor i inoblidable de les glòries i els misteris de la vida ordinària. Però també un qüestionament sobre la possibilitat d'aquesta vida ordinària en l'Amèrica d'avui dia.


Paul Auster és novel·lista, poeta, guionista i director de cinema. Entre les seves novel·les cal destacar Trilogia de Nova York. Edicions 62 li ha publicat La música de l'atzar, Viure al dia, Timbuktú, La invenció de la solitud, Mr. Vertigo, Leviatan, el guió de la pel·lícula Lulu on the Bridge, dirigida per ell mateix, Experiments amb la veritat, Vaig creure que el meu pare era Déu, El Palau de la Lluna, El llibre de les il·lusions i La nit de l'oracle. Els seus llibres han estat traduïts a quinze idiomes. Paul Auster viu a Brooklyn (Nova York).

Els temes de la setmana...de l'1 al 7 d'octubre


Creieu que és encertada la proposta de referèndum del lehendakari Ibarretxe?












Calia tant de rebombori per la crema de les fotos del rei d'Espanya? Creieu que forma part de la llibertat d'expressió?






Ha actuat correctament la Conselleria d'educació obligant a l'escola Annexa de Girona que readmeti la nena obligada a no assistir a classe amb un mocador per ser un símbol religiós?

Voleu expressar la vostra opinió?

La "ç" arriba als dominis ".es"

Des d'avui, la "ç", la "l·l", els accents i tots els caràcters especials del català, el gallec, l'euskera i el castellà (ñ) es podran començar a fer servir als dominis d'internet amb la terminació ".es". Aquesta denominació, que identifica els dominis de l'Estat espanyol, segueix així l'exemple dels dominis ".cat", que han estat els primers del món de permetre l'ús de variacions respecte a l'alfabet anglosaxó.

L'èxit de la prova pilot dels ".cat" ha portat l'ICANN, l'organisme internacional que regula els dominis de primer nivell, a obrir aquesta possibilitat a altres terminacions.

Tretze caràcters nous
Els dominis ".es" ja admeten tretze caràcters nous, concretament: "á", "à", "é", "è", "í", "ì", "ó", "ò", "ú", "ü", "ñ", "ç" i "l·l". El Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç ha informat que així es compleix amb el compromís adquirit pel govern en la llei de mesures d'impuls de la societat de la informació, que es tramita actualment al Congrés dels Diputats.

Dues etapes
El registre d'aquests nous caràcters es posarà en funcionament en dues etapes. En la primera, des d'aquest dimarts fins al 30 d'octubre a les 18.00, només podran sol·licitar la versió multilingüe els titulars de noms de domini registrats abans de l'1 de juny d'aquest 2007. En la segona fase, a partir del 30 d'octubre, les sol·licituds de noms multilingües estaran obertes ja a tots els usuaris que ho demanin. Finalment, un cop hagi passat el termini de sol·licitud dels titulars amb preferència, s'obrirà el registre de dominis multilingües, l'assignació de la qual es decidirà per ordre d'arribada de la petició i en funció dels que quedin lliures.

Font: Avui