dimecres, 3 d’octubre del 2007

La velocitat de la llum de Javier Cercas



La velocitat de la llum va ser el primer llibre que em vaig llegir d'en Javier Cercas. M'el va regalar la meva parella, l'Elena. I em va captivar des del primer moment. Recordo, tot i que fa més un any que m'el vaig llegir, que els personatges, complexos i elaborats, em van interessar i que em costava deixar de llegir per a fer altres coses. Molt recomanable.

Sinopsi:
Aquesta és la història d’una amistat, una amistat que comença el 1987, quan el narrador, un jove aspirant a novel·lista, viatja a una universitat del Mig Oest nord-americà i coneix a Rodney Falk, el seu company de despatx, un excombatent del Vietnam esquerp i inaccessible, iradament lúcid i corsecat pel secret del seu passat. Però aquesta és també la història d’una experiència radical en l’abisme indesxifrable del mal i la culpa, que el propi narrador només aconseguirà entendre i assumir anys més tard, com en una fulguració, quan conegui l’èxit i el que aquest té de corrupció insidiosa. A aquelles alçades la figura imprecisa de Rodney i la seva història devastadora acabaran imposant-se-li amb la força d’allò que és necessari, com un emblema de la seva pròpia història i tal vegada de la condició humana. Amb una escriptura d’enganyosa transparència i una trama que sense treva atrapa al lector, La velocitat de la llum indaga en la nostra il·limitada capacitat de fer mal, en la infinita estupidesa de la guerra i en la infinita estupidesa de l’èxit, però sobretot en el poder de la literatura per enfrontar-se a la realitat i exorcitzar els dimonis